De ben segur que, si heu fet algun camí de ronda a través dels penya-segats litorals de la Costa Brava, haureu vist alguna vegada alguna planta exòtica, tot i que de primeres no ho sembli.
En aquesta entrada, parlarem sobre algunes de les espècies que he trobat personalment als penya-segats litorals i rodalies de la Cala Sant Francesc de Blanes (comarca de la Selva, província de Girona).
Atzavares (gènere Agave)
Les atzavares són, sens dubte, les plantes exòtiques que tothom pensa que són autòctones. Són plantes de mida gran, semblants a l'àloe (Aloe vera), i que resisteixen l'aridesa. Presenten fulles suculentes, és a dir, que estan especialitzades en emmagatzemar aigua. Són d'origen americà i van ser introduïdes pel seu valor ornamental, per la producció de licors com el tequila i pels usos de les seves fibres com a material per a fabricar cabassos i mitjons.
A l'estat espanyol només hi ha una espècie catalogada dins el Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras, i és l'atzavara comuna (Agave americana). No obstant això, hi ha altres espècies del gènere Agave que també són força invasores, com per exemple la faraona (Agave salmiana var. ferox).
A la Cala Sant Francesc de Blanes he trobat cinc espècies d'atzavares, essent la més abundant Agave americana.
Figueres de moro (gènere Opuntia)
Les figueres de moro són ben conegudes a Catalunya, principalment pel seu exquisit fruit. A l'igual que les atzavares, les figueres de moro també són plantes suculentes. En aquest cas, són el que es coneix com a cactus (família de les cactàcies). El gènere Opuntia conté espècies de mides molt diferents. Són d'origen americà i van ser introduïdes pel seu valor ornamental i pel seu fruit. A Mèxic és una planta molt important, ja que forma part del seu Emblema Nacional.
A l'estat espanyol hi ha dues espècies catalogades dins el Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras, que són la figuera de moro gegant (Opuntia maxima) i la figuera de moro de cavall (Opuntia stricta). Tot i que aquestes espècies actualment són espècies en el sentit estricte de la paraula, quan es va crear el Catálogo, hi havia altres espècies que es consideraven subespècies o varietats de les anteriors esmentades. Algunes d'aquestes espècies presenten un fort comportament invasiu al territori català com, per exemple, la figuera de moro comuna (Opuntia ficus-indica, històricament es considerava sinònim de Opuntia maxima) o la figuera de moro de platja (Opuntia anahuacensis, abans Opuntia stricta var. anahuacensis). Per tant, tot i que la taxonomia ha canviat, el Catálogo no s'ha actualitzat i, per tant, els vivers de plantes aprofiten aquests buits legals per a comercialitzar algunes espècies invasores amb el canvi de nomenclatura.
A la Cala Sant Francesc de Blanes he trobat vuit espècies de figueres de moro, essent la més abundant Opuntia engelmannii.
Figuera de moro de Texas (Opuntia engelmannii var. lindheimeri) a Blanes el dia 5 de desembre de 2024. Foto pròpia
Bàlsam menut (Carpobrotus acinaciformis)
El bàlsam menut és una planta emprada molt habitualment per a fixar talussos i dunes litorals i, a l'igual que les anteriors, és també una suculenta. Des que fou introduït, immediatament va començar a desplaçar espècies entapissants autòctones com la grama (Cynodon dactylon). La capacitat invasora del Carpobrotus és elevadíssima, i és per això que els ajuntaments cada vegada fan més retirades d'aquesta espècie. A Blanes, per exemple, només he detectat l'espècie Carpobrotus acinaciformis, força menys invasiva que el Carpobrotus edulis. Aquestes dues espècies són presents al Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras.
Chenopodium nutans
Aquesta planta porta tan poc temps a Catalunya que ni tan sols té nom encara. És una espècie entapissant i enfiladissa de mida petita i amb uns diminuts fruits de colors, molt cridaners.
Va arribar a Catalunya a finals de la dècada dels 60 gràcies a la seva introducció en el Jardí Botànic Marimurtra de Blanes de diversos exemplars provinents d'Austràlia. Des de llavors s'ha naturalitzat a un ritme molt ràpid i a dia d'avui es pot considerar espècie exòtica invasora per l'impacte que està causant sobre altres comunitats vegetals. El seu rang de distribució a Catalunya és molt reduït, trobant-se només entre els municipis de Calella i Begur, pel litoral.
Aquesta espècie no està inclosa en el Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras però el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) sí que la reconeix com a invasora a Catalunya.
Pitòspor (Pittosporum tobira)
Aquesta espècie és molt comuna als parcs de tots els municipis costaners en forma de tanca vegetal. Es tracta d'un arbust o arbre petit de fulla perenne originari del Japó. És popular en jardineria perquè té un manteniment baix i el seu preu de compra no és elevat. No osbtant això, es naturalitza fàcilment i pot esdevenir invasor.
Aquesta espècie no està inclosa en el Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras però el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) sí que la reconeix com a invasora a Catalunya.
Gènere Kalanchoe
El gènere Kalanchoe és un gènere de petites plantes suculentes originàries principalment del sud de l'Àfrica i Madagascar. Són populars en els xerojardins (jardins sense reg) de clima mediterrani, ja que emmagatzemen gran quantitat d'aigua a les seves fulles i poden suportar llargs períodes de sequera.
Cap organisme oficial classifica cap espècie de Kalanchoe com a espècie invasora.
A la Cala Sant Francesc de Blanes he trobat dues espècies de Kalanchoe, essent la més abundant el milfills (Kalanchoe × houghtonii).
Enfiladissa de ramell groc (Senecio angulatus)
Aquesta espècie ha esdevingut molt comuna en els darrers anys. Es tracta d'una enfiladissa similar a l'heura (Hedera helix), però amb fulles suculentes. És originària del Cap de la Bona Esperança (Sud-Àfrica) i és capaç de matar arbres mitjançant la força que exerceix per a emmallar-se. A Malgrat de Mar s'han vist pins pinyers (Pinus pinea) ofegats per aquesta espècie. És una enfiladissa molt emprada en jardineria, especialment per cobrir parets antigues. A la tardor es caracteritza per una floració molt nombrosa de color groc agrupada en rams (d'aquí el seu nom).
A l'estat espanyol aquesta espècie no està catalogada dins el Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras, però hi ha una altra espècie del mateix gènere (Senecio inaequidens, seneci del Cap) que sí que ho està.
Enfiladissa de ramell groc ofegant un aladern (Rhamnus alaternus) a Blanes el dia 5 de desembre de 2024. Foto pròpia
Enfiladissa de ramell groc ofegant llentiscles (Pistacia lentiscus), alocs (Vitex agnus-castus), pins pinyers, alzines (Quercus ilex) i pitòspors (Pittosporum tobira) a Blanes el dia 5 de desembre de 2024. Foto pròpia
Herbes de plata (gènere Mesembryanthemum)
Tradicionalment del gènere Aptenia, les herbes de plata són plantes suculentes molt populars en jardineria. Són petites herbàcies entapissants que fan unes petites flors acolorides. Són originàries del sud de l'Àfrica.
Cap de les espècies d'aquest gènere està inclosa dins el Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras, tot i tenir un marcat comportament invasor.
A la Cala Sant Francesc de Blanes he trobat dues espècies d'herba de plata, essent la més abundant Mesembryanthemum cordifolium.
Altres espècies exòtiques trobades a la zona
Les anteriors espècies són les exòtiques més representatives de l'entorn de la Cala Sant Francesc de Blanes. No obstant això, hi ha altres que, tot i ser menys habituals, també posen en risc la dinàmica natural dels penya-segats litorals a prop de la Cala.
Herba de la Pampa (Cortaderia selloana, espècie exòtica invasora) a Blanes el dia 5 de desembre de 2024. Foto pròpia
Opúntia cilíndrica (Austrocylindropuntia subulata, espècie exòtica invasora) a Blanes el dia 5 de desembre de 2024. Foto pròpia
Fals miraguà (Araujia sericifera, espècie exòtica invasora) a Blanes el dia 5 de desembre de 2024. Foto pròpia
Margalidera de botó blau (Dimorphotheca ecklonis) a Blanes el dia 5 de desembre de 2024. Foto pròpia
Coronil·la glauca (Coronilla valentina subsp. glauca) a Blanes el dia 5 de desembre de 2024. Foto pròpia
Coneixíeu totes aquestes espècies? Feu-m'ho saber als comentaris!
Comentaris