Començo aquesta entrada amb un record. Gairebé qualsevol persona que s'ha criat en un poble amb zones verdes o naturals ha jugat alguna vegada a "caçar" sargantanes, aprofitant que sovint, si fa una mica de sol, es queden quietes. Els més curiosos segurament s'han preguntat: "I això, per què ho fan?" Doncs la resposta és ben senzilla: perquè els rèptils tenen la sang freda i, per tant, no poden regular la temperatura corporal sense dependre d'una font d'energia calorífica externa (la llum solar en aquest cas).
Però menys gent coneix totes les sargantanes de Catalunya. Bé, en realitat no són gaires. Hi ha tres espècies: la sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis), present a la major part de Catalunya; la sargantana roquera (Podarcis muralis), present a indrets muntanyosos; i la sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis), en perill d'extinció i present únicament a Barcelona capital com a espècie introduïda.
Aquests rèptils s'han aconseguit adaptar als ambients humanitzats millor que altres espècies similars, especialment la sargantana iberoprovençal. Poden arribar a viure a les esquerdes dels murs de les llars o als coberts de fusta dels patis.
I heus aquí on molta gent es qüestiona si deixar viure l'animal o decidir matar-lo. Recomano no matar cap sargantana, ja que els seus hàbits alimentaris ens poden afavorir. S'alimenta de diverses espècies d'insectes, alguns dels quals poden arribar a causar severes reaccions al·lèrgiques en alguns humans, com el mosquit tigre (Aedes albopictus), una espècie exòtica invasora present a la major part del territori català.
A més, dins l'ecosistema tenen una funció essencial en la xarxa tròfica. S'alimenten de diversos insectes i són presa d'aus, amfibis i altres espècies de rèptils.
I tu, què en penses? La propera sargantana que aparegui a casa teva, serà ben rebuda o, pel contrari, serà destinada a un món millor? Fes-m'ho saber a la caixa de comentaris.
Comentaris