Avui la cosa va de roures

 Com diu el títol de l'entrada, avui la cosa va de roures, aquells arbres amb les fulles tan característiques que tots (o la majoria) coneixem. Abans d'endinsar-nos en les diferents espècies que personalment he documentat, crec que és important conèixer el roure com a tal. Aquests arbres són espècies del gènere Quercus, presents a la major part del planeta i que produeixen uns fruits comestibles (els aglans). Són majoritàriament de fulla caduca.

Comencem!

1ª espècie: Roure martinenc (Quercus pubescens)

Probablement un dels roures més comuns de Catalunya: és present a la meitat nord i a alguns indrets del sud. Anys enrere fou eliminat a favor de l'alzina i la surera en temps de carboneig però ara està poc a poc recuperant terreny.

Un roure martinenc a Palafolls el dia 16 de maig de 2024. Foto pròpia.

Fora de Catalunya, el roure martinenc és present a la major part d'Europa Central i del Sud.

Distribució del roure martinenc. Font POWO.

2ª espècie: Roure africà (Quercus canariensis)

Passem del roure més comú a un dels més escassos. És el roure de la fulla més grossa de Catalunya i només es troba en indrets càlids i humits de cota baixa. Pel seu nom científic s'associa a les Illes Canàries, tot i no trobar-se a l'arxipèlag.

Un roure africà a Palafolls el dia 8 de maig de 2024. Foto pròpia.

A nivell mundial es tracta d'una gran raresa biogeogràfica, ja que només es troba a la Península Ibèrica i al nord del Magreb. Anys enrere fou introduït al Regne Unit, tot i que no sembla haver-se naturalitzat.


Distribució del roure africà. Font POWO.

3ª espècie: Roure pènol (Quercus robur)

És el roure típic d'Europa Central, molt abundant a les planes amb sòls humits i profunds. A Catalunya només és present de manera natural al Pirineu i al Prepirineu. La resta d'exemplars presents a altres zones (la Selva, Maresme...) són cultivats. En ebenisteria és molt apreciat ja que té una de les millors fustes.

Un roure pènol a Madrid el dia 28 d'abril de 2024. Foto pròpia.

És present a tota Europa i també a l'Iran. Fora de la seva àrea de distribució natural també es pot trobar a Nord-amèrica, a Sud-àfrica i a Nova Zelanda.

Distribució del roure pènol. Font POWO.

4ª espècie: Roure valencià (Quercus faginea)

És el roure més petit de tots i un dels que menys he vist personalment. A Catalunya comparteix distribució amb la carrasca (Quercus rotundifolia): essent present a la part més occidental del territori.

Un roure valencià a Madrid el dia 27 d'abril de 2024. Foto pròpia.

A nivell global comparteix distribució amb el roure africà: només és present a la Península Ibèrica i al nord del Magreb.

Distribució del roure valencià. Font POWO.

5ª espècie: Roure turc (Quercus cerris)

Aquest no és present com a tal a Catalunya de manera natural, sinó que es troba als parcs i espais verds dels pobles i ciutats.

Un roure turc a Malgrat de Mar el dia 18 de maig de 2024. Font pròpia.

Podem dir que és un roure mediterrani, però només de la banda més oriental (tot i també tenir constància de la seva distribució natural al sud de França). Tot i això, es troba a molts més indrets pel seu valor ornamental.

Distribució del roure turc. Font POWO.

1r híbrid: Roure català (Quercus × cerrioides)

Es tracta d'un dels roures més comuns a Catalunya conjuntament amb el martinenc. I ara us preguntareu: com que aquests dos comparteixen hàbitat i abundància? Doncs perquè el roure català té genètica del martinenc! Aquest roure és un híbrid entre tres espècies: el roure martinenc, el roure valencià i el roure africà.

Un roure català a Palafolls el dia 9 de maig de 2024. Foto pròpia.

A més, el roure català és endèmic de l'Espanya peninsular, és a dir, que només es troba aquí i no es pot trobar de manera natural a cap altre indret del planeta. També cal esmentar que es troba amenaçat, categoritzat per la UICN com a "gairebé amenaçat" (NT).

Distribució del roure català. Font POWO.

2n híbrid: Quercus × streimii

Aquest és un híbrid entre el roure martinenc i el roure de fulla grossa (Quercus petraea), i pot arribar a ser molt abundant en zones de confluència entre ambdues espècies. Personalment em va sorprendre trobar aquest híbrid ja que a la meva zona no hi ha roure de fulla grossa (o això tinc entès).

Un plançó de Quercus × streimii a Palafolls el dia 6 de maig de 2024. Foto pròpia.

3r híbrid: Quercus × anselmii

D'acord, aquest híbrid encara no ha estat confirmat tot i ser altament probable la seva documentació per part meva. És un híbrid entre el roure martinenc i el roure africà, sense genètica de roure valencià (si la tingués seria roure català).

Un probable Quercus × anselmii a Palafolls el dia 17 de maig de 2024. Foto pròpia.

Aquest híbrid és més aviat rar, i molts experts consideren que és un sinònim de Quercus × cerrioides (roure català) tot i que, com he dit abans, el roure català també té genètica de roure valencià.

4t híbrid: Quercus × warei

Es tracta d'un híbrid de jardineria no present naturalment a Catalunya, tret de peus joves descendents dels exemplars cultivats. És un híbrid entre el roure pènol i el roure blanc d'aiguamoll (Quercus bicolor). A diferència dels anteriors, aquest és un híbrid artificial.

Un Quercus × warei a Malgrat de Mar el dia 17 de maig de 2024. Foto pròpia.

I bé, fins aquí l'entrada d'avui. Digueu-me què us ha semblat en comentaris!

Comentaris