Com diu el títol de l'entrada, avui la cosa va de roures, aquells arbres amb les fulles tan característiques que tots (o la majoria) coneixem. Abans d'endinsar-nos en les diferents espècies que personalment he documentat, crec que és important conèixer el roure com a tal. Aquests arbres són espècies del gènere Quercus, presents a la major part del planeta i que produeixen uns fruits comestibles (els aglans). Són majoritàriament de fulla caduca.
Comencem!
1ª espècie: Roure martinenc (Quercus pubescens)
Probablement un dels roures més comuns de Catalunya: és present a la meitat nord i a alguns indrets del sud. Anys enrere fou eliminat a favor de l'alzina i la surera en temps de carboneig però ara està poc a poc recuperant terreny.
Fora de Catalunya, el roure martinenc és present a la major part d'Europa Central i del Sud.
2ª espècie: Roure africà (Quercus canariensis)
Passem del roure més comú a un dels més escassos. És el roure de la fulla més grossa de Catalunya i només es troba en indrets càlids i humits de cota baixa. Pel seu nom científic s'associa a les Illes Canàries, tot i no trobar-se a l'arxipèlag.
A nivell mundial es tracta d'una gran raresa biogeogràfica, ja que només es troba a la Península Ibèrica i al nord del Magreb. Anys enrere fou introduït al Regne Unit, tot i que no sembla haver-se naturalitzat.
3ª espècie: Roure pènol (Quercus robur)
És el roure típic d'Europa Central, molt abundant a les planes amb sòls humits i profunds. A Catalunya només és present de manera natural al Pirineu i al Prepirineu. La resta d'exemplars presents a altres zones (la Selva, Maresme...) són cultivats. En ebenisteria és molt apreciat ja que té una de les millors fustes.
És present a tota Europa i també a l'Iran. Fora de la seva àrea de distribució natural també es pot trobar a Nord-amèrica, a Sud-àfrica i a Nova Zelanda.
4ª espècie: Roure valencià (Quercus faginea)
És el roure més petit de tots i un dels que menys he vist personalment. A Catalunya comparteix distribució amb la carrasca (Quercus rotundifolia): essent present a la part més occidental del territori.
A nivell global comparteix distribució amb el roure africà: només és present a la Península Ibèrica i al nord del Magreb.
5ª espècie: Roure turc (Quercus cerris)
Aquest no és present com a tal a Catalunya de manera natural, sinó que es troba als parcs i espais verds dels pobles i ciutats.
Podem dir que és un roure mediterrani, però només de la banda més oriental (tot i també tenir constància de la seva distribució natural al sud de França). Tot i això, es troba a molts més indrets pel seu valor ornamental.
1r híbrid: Roure català (Quercus × cerrioides)
Es tracta d'un dels roures més comuns a Catalunya conjuntament amb el martinenc. I ara us preguntareu: com que aquests dos comparteixen hàbitat i abundància? Doncs perquè el roure català té genètica del martinenc! Aquest roure és un híbrid entre tres espècies: el roure martinenc, el roure valencià i el roure africà.
A més, el roure català és endèmic de l'Espanya peninsular, és a dir, que només es troba aquí i no es pot trobar de manera natural a cap altre indret del planeta. També cal esmentar que es troba amenaçat, categoritzat per la UICN com a "gairebé amenaçat" (NT).
2n híbrid: Quercus × streimii
Aquest és un híbrid entre el roure martinenc i el roure de fulla grossa (Quercus petraea), i pot arribar a ser molt abundant en zones de confluència entre ambdues espècies. Personalment em va sorprendre trobar aquest híbrid ja que a la meva zona no hi ha roure de fulla grossa (o això tinc entès).
3r híbrid: Quercus × anselmii
D'acord, aquest híbrid encara no ha estat confirmat tot i ser altament probable la seva documentació per part meva. És un híbrid entre el roure martinenc i el roure africà, sense genètica de roure valencià (si la tingués seria roure català).
Aquest híbrid és més aviat rar, i molts experts consideren que és un sinònim de Quercus × cerrioides (roure català) tot i que, com he dit abans, el roure català també té genètica de roure valencià.
4t híbrid: Quercus × warei
Es tracta d'un híbrid de jardineria no present naturalment a Catalunya, tret de peus joves descendents dels exemplars cultivats. És un híbrid entre el roure pènol i el roure blanc d'aiguamoll (Quercus bicolor). A diferència dels anteriors, aquest és un híbrid artificial.
I bé, fins aquí l'entrada d'avui. Digueu-me què us ha semblat en comentaris!
Comentaris